Activem el benestar
93.548.45.07

La Higiene Assistida

La higiene personal com a  símbol de salut i de benestar,   per  un professional de l’assistència domiciliària,  quines  funcions estan enfocades en preservar i fomentar la salut i el benestar de les persones a les quals atén, ha de ser  una prioritat,  primer en un mateix, sent sempre exemple de netedat i  pulcritud.

  La higiene corporal, com a servei  tant indispensable,  requereix  tant  tècniques  i protocols específics per una correcta realització,  com una forta  empatia a l’hora de posar-nos  en el lloc de la persona que necessita d’aquesta atenció bàsica  per a la vida de qualsevol persona.


Tota  aquella persona que  per trobar-se  en una situació de dependència temporal o permanent, ja sigui  per malaltia  o edat avençada, requereix  aquesta  assistència tan íntima,  s’enfronta a una forçosa adaptació i acceptació  que li demana  un grau de voluntat, que  va en proporció al seu  grau  de necessitat i a la seva  capacitat de raciocini, així com a la dificultat individual que té cadascú  en  exposar  el seu  cos  perquè sigui una altra persona la que faci el que, en molts  casos,  ha fet sempre per si  mateixa  i que, a un nivell  psicològic i social, denota el retrocés que suposa  tornar a un període que es va donar quan  érem  nadons.


Els passos  a seguir per a la correcta higiene  d’un usuari  dependran  en gran mesura del grau de mobilitat d’aquest, de la ubicació on  es  realitzi, és a dir, si podem acompanyar-la al bany  o si la higiene s’ha de realitzar en el dormitori, i per descomptat  dels  ajuts  i obstacles que podem  trobar-nos  en els domicilis,   que acostumen a  no reunir unes condicions òptimes.


Ací, el T.A.S.S.D, Auxiliar d’infermeria en Geriatria, o el cuidador no professional, s’enfronten en moltes  ocasions a barreres físiques  i arquitectòniques   que demanen de molta inventiva pel   trasllat al bany ( lloc  per  excel·lència per a realitzar la higiene i/ o la dutxa), i  inclús    porten  a  renunciar  davant la seria dificultat per entrar en banyeres, pujar esglaons,  mantenir  a la persona en bipedestació,  i en general realitzar tots  els  aparentment senzills  actes que fem cada dia i que,, amb poca autonimía de la persona usuaria,  poden donar lloc a  sèries situacions de risc.

Banys sense adaptar, llits molt baixos, mobiliari  excessiu  que entorpeix  el pas, espais reduïts, etc. són habituals  per això,  d’entrada, intentarem  disposar  de  tot el  necessari per endavant  per a que la persona pugui  estar neta, cuidada i ben atesa,  tenint en compte  tots els  elements que faciliten aquests  procés.

Seguir un mètode i un  ordre  en la realització de la higiene  és imprescindible; hi ha una   màxima que és: començar  sempre  de  dalt  a baix  (de la cara cap als peus),  i de les zones més netes fins a les zones més brutes.

Utilitzar esponges i tovalloles diferenciades, i tenir cura dels detalls ha  d’anar  casat amb la compressió  que hi ha tantes formes com  persones diferents i cada una té uns  gustos i preferències , pel que, si la persona pot  comunicar-se, o podem saber qué prefereix  per un familiar, ho hem d’esbrinar  abans  de passar a l’acció.

Les   persones grans  són més sensibles als extrems de fred i calor i es fatiguen  amb  molta facilitat pel que, abans de començar,  hem d’estar  preparats  i  tenir  al nostre abast tots els elements  materials que s’hagin de fer servir, anticipar-nos   a qualsevol  eventualitat i  tenir  molt  present   una sèrie de conceptes bàsics imprescindibles i de sentit comú que anirem   veient  en aquests article.

S’ha de facilitar i potenciar que sigui la persona la que realitzi el màxim de l’acció de neteja del seu cos,  mantenint    una actitud de professional supervisió  o realitzant el que realment no pot  fer la persona por si mateixa.

En alguns casos, les  persones  poden  realitzar moltes  de les accions que requereix  la seva higiene  i hem de  tenir  la suficient paciència i perseverança perquè  mantinguin  aquest  grau d’autonomia el màxim possible. No obstant això, moltes  altres  persones  obvien  o els és en  molta  major  dificultat la imprescindible hidratació del cos  després de la higiene.

Durant la  hidratació, a l’igual que durant la  higiene, és quan  el professional, o la persona encarregada d’aquest  servei, han de posar  tota  la  seva  atenció per tal de conèixer l’estat del cos  i detectar i prevenir possibles nafres, ulls de poll, durícies, blaus , etc., posar els  medis  necessaris per solucionar-lo o comunicar els  canvis a altres  professionals com podòlegs, metges, etc.

Preservar  l’ intimidat  de la persona, tant d’altres persones que puguin  viure  al domicili com de nosaltres mateixos,  es farà sempre en la mida del possible.

I en general, posar-nos  en el lloc  d’aquesta persona que, en major  o menor  mida, depèn de nosaltres, ens   donarà  la condició  de fiabilitat i d’ acceptació que necessitem guanyar-nos  de la persona dependent.


Material per a  la correcta realització de la higiene.

  • Guants d’un sol ús
  • Palangana ( en cama)
  • Tovalloletes  sabonoses
  • Tovalloles: 2 grans i una mitjana 
  • Crema  o loció hidratant


Persona amb dificultat motora

Sempre  s’ha  d’adoptar una visió objectiva de la situació física de la persona, de la seva mobilitat, de la seva  capacitat per la  bipedestació, del seu pes  i  predisposició, així com dels ajuts  tècnics  imprescindibles pel seu trasllat, ja sigui amb  caminador,  cadira de rodes, etc.

Per a tot, ens hem de prendre el temps  suficient per conèixer  les  limitacions  permanents de la persona i, en cada ocasió,   comprovar l’estat present de  cada dia que  pot variar, com en qualsevol  de nosaltres,  por canvis puntuals  en la salut que li produeixin un  malestar físic temporal ,  el seu estat d’ànim  o  com  hagi  passat  la nit anterior,   i no donar per descomptat  que el que va passar  amb  anterioritat, ja fos  facilitador o no, té perquè  ser avui el mateix. I  entendre que el dolor físic esgota  físicament i mentalment a qualsevol.


Calcular si  tindrem  espai  suficient per a  les mobilitzacions dintre del bany,  les mesures  de les portes, si hi ha suficients  agafadors , seients a la banyera o la dutxa, esglaons   a sortejar,  aparells  elèctrics als voltant, assecadores de cabell, catifes , etc.

Hem de tenir  en compte  que una persona mullada i amb sabó al cos està  en ris de  caiguda per la dificultat per agafar-la  amb seguretat, i  que els  guants, por més necessaris que siguin,  també ho dificulten;  que els  moviments en  sec  són més estables i que  les catifes de bany són potencials elements de risc.


És de vital importància que coneguem  les nostres   limitacions a l’hora de mobilitzar a la persona des de la seva  habitació fins a la cambra del bany  i dintre  d’aquesta  i , si  creiem  que supera les nostres  possibilitades demanarem   l’ajut d’una altra persona  per fer  l’acompanyament, el trasllat  i les mobilitzacions de la persona fins  que aquesta  estigui asseguda  i segura per a la dutxa, utilitzarem  tots els ajuts   tècnics que es  facilitin la tasca , i si la  persona o nosaltres mateixos  correm  el més mínim risc  de caiguda o lesió,  realitzarem la higiene  en el llit.


 Persona enllitada.

En les higienes a persones enllitades, tal i com es pot  aprendre o veure  en molts  tutorials , per exemple a  Youtube ( us recomano que veieu  un que és molt complert  que es  diu  “Higiene del encamado de 9,43 minuts),  s’han de seguir casi les mateixes  directrius  en la preparació, realització  de la higiene i  precaució i, si bé  alguns  riscos es minimitzen,  per d’altres s’han d’extremar les precaucions  com  la  supervisió del cos  de la persona per evitar possibles nafres  per pressió.

El material per una correcta higiene en el llit  pot  coincidir amb  el de la dutxa o bany, sobre tot  els guants  d’un sol ús,   la disposició  de tovalloles  suficients, dos pel cos, una de les quals  usarem  per  eixugar  i l’altre per  tapar,  protegir la seva  intimidat i perquè no es refredi,  i una  mitjana  que usarem per eixugar  la cara i el cabell.

El cos  d’una  persona d’avencada edat, enllitada  o no, requereix  d’un tracte  especial per la seva fragilitat i predisposició a lesionar-se, per tant s’han d’extremar les precaucions en les manipulacions  i, si cap,  elevar  l’atenció en la cura i en els tres passos fonamentals d’una higiene impecable que són la higiene, la hidratació i el correcte i conscienciós  eixugat.

Les tècniques  de mobilització i els  protocols d’actuació són imprescindibles però  mirar als ulls  de la persona, explicar-li  amb afecte  què és el  que anem  a fer  amb i per ella i transmetre-li  que amb  nosaltres  estan en bones  mans  és irreemplaçable. 

Vull  finalitzar aquest  article fent   una menció  al respecte  que es  mereixen  totes  aquelles persones que per treball o per circumstàncies de la vida assisteixen  a  un altre ésser humà,  en la seva  vida i  en la seva cura diària.

Per  la seva  aptitud  per sortejar les dificultades pròpies i de l’altre,   per la capacitat d’estimar que generen  en cada acte de servei,  per donar-se  l’oportunitat a sí mateixos  d’aportar aquest  gran ajut  que supera tabús i creences preconcebudes.

Gràcies.