Activem el benestar
93.548.45.07

Demències i Alzheimer

Les persones amb qualsevol tipus de demència o malaltia cognitiva mantenen certes capacitats de neuroplasticitat.

Aquestes capacitats  poden ser estimulades amb la finalitat d' una major adaptació de la persona al seu entorn, sobretot quan la malaltia està en un estadi lleu o moderat  i sempre tenint en compte de no caure en una sobrestimulació desorganitzada. 

Alguns dels símptomes de la  demència, entre d'altres la pèrdua de la  memòria immediata, l’oblit d’on han col·locat objectes, alguns de valor,  la desorientació, amb el risc de perdre’s en trajectes coneguts i habituals, l’oblit del nom de persones significatives, etc, sent la majoria  comuns i freqüents en  persones amb Alzheimer,  poden provocar  en la persona que les pateix reaccions  de negació davant d’aquests  símptomes, com a mecanisme de defensa, i acostumen a desecadenar estats d’ansietat lleu o explícita, canvis d’humor, desconfiança i rebuig.

Altres manifestacions de les malalties cognitives i/o mentals poden ser l’obsessió, els deliris i inclús abscessos de violència.

Sempre ens hem de qüestionar la incidència del nostre comportament davant  aquests abscessos, ja sigui per la nostra actuació o omissió, i intentar discernir, d'entre les reaccions de la persona que acostuma a ser sensible a un tracte desviat, i les manifestacions  de frustració pròpies de la malaltia.  I no donar per suposat que totes les reaccions són conseqüència de la malaltia sinó que qualsevol persona podria reaccionar així davant una situació que no fos  amable i favorable. 

Ja de per si, una persona amb edat avançada és una persona que viu en contínua pèrdua, en continu dol. Pèrdua  de persones estimades, de salut, d'identitat . 

Utilitzar un  to de veu  càlid, que sentin  la teva proximitat és un bàlsam per la ment.

Se’ls ha d’escoltar amb tots els nostres sentits, tractant-los com si fossis tu mateix en aquesta situació.Com esteries tu si tot el que et dona sensació de seguretat es tornés desconegut? 

És el sentiment, i no la llàstima, és el que calma i obre a la persona.

Us recomano la lectura d’un llibre que ha arribat a mí  fa poc,  que és diu “ Y la música sigue sonando. Historias de personas con demencia” de  el Dr. Graham Stokes, un psicòleg clínic que ha desenvolupat estratègies de tracte basades en  l’atenció centrada en la persona, ja que amb exemples reals de diferents situacions podem entendre en profunditat  la repercussió d’aquestes malalties tant  en la persona com en els familiars.

Les persones amb malalties cognitives, algunes d’elles que ja ni recorden  als seus éssers més propers i estimats,  són persones que viuen el pur present.

Si les mirem als ulls, si el teu to de veu és càlid i senten la teva proximitat, és l’únic que importa.

Existeixen molts documents, llibres,  tècniques i  associacions especialitzades que podem ajudar molt a l’hora de saber i poder  tractar a una persona amb  Alzheimer o d’altres demències, tots ells amb recursos i les millors intencions d'arribar a assolir, dintre del possible, una bona qualitat de vida per la persona i el seu entorn. 

Per un familiar que es trobi en la tessitura d'haver de conviure amb una persona afectada per una demència o per l' Alzheimer que,  en moltes ocasions, ha deixat de ser  la persona que era abans  de la malaltia i sobre tot quan el seu comportament i els seus actes poden ser molt difícils de suportar  i acceptar,  arribar a la   conclusió de  que un ingrés a una institució és la opció més correcta podria convertir-se en una decisió precipitada o estar basada en el moment més àlgid de la problemàtica, careixent de l'objectivitat necessària o no tenint en compte molts altres recursos beneficiosos per a tots. 

Els cuidadors o  familiars al càrrec, que en moltes ocasions  s’han confrontat a situacions extremes, amb por per la integritat  física de la persona afectada, i que pateixen de  primer mà l’estrès i la frustració que poden provocar alguns comportaments,  entenen quan de complicada  pot resultar la convivència. 

El que des d'aquí  volem és  aportar  un moment de calma i de reflexió quan les forces i les emocions contradictòries cap a aquest estimat familiar es desborden,   entenent que tot és canviant, inclús els  pitjors moments de la vida  i que, moltes vegades, una visió des de fora de la situació conflictiva pot donar llum a  la foscor.


Núria Carrillo

Directora

ABI llar Serveis Assistencials